Història

PER QUÈ LA NOSTRA ESCOLA ES DIU LA GARALDA?

LA GUERAULA – GUERALDA – GERALDA – GIRALDA o GARALDA

Antigament el camí ral (reial) que passava per Pallejà i anava a Martorell, quan arribava a l’altura del castell, es bifurcava en dos. Un pujava cap dalt del poble, sortia pel que avui és el carrer Martí i Julià, seguia amunt i no confluïa amb el principal fins més enllà de la Garalda.

La Garalda era una gran extensió de terra de correu, principalment de sembrats, que pel sud donava amb un torrent, la Riera Boter, la qual compartien varis pagesos. Si bé el segle XVI la posseïen complerta Pere i Antón Marcet, pare i fill, de Pallejà, els qual vivien a la sagrera de la parròquia, o sigui prop de l’església vella situada a la Plaça Verdaguer actual.

El 1639 vengueren una part a Antón Joan Figueres i una altra a Antón Coll, tots de Pallejà. El 1725 els Figueres la vengueren a Joan Amigó i el 1731 el fill d’aquest, Josep, posseïa també la dels Coll. Si bé una part la tenien els Albareda de dalt. El 1748 Josep Amigó va establir en emfiteusi (la fórmula com es feien tots els arrendaments) a Francesc Gavarró, una extensió de terra de la Garalda, tota de sembrats amb alguns arbres fruiters, la qual abans era plantada de vinya.

Doncs bé, veiem com la Garalda havia estat sempre terra agrícola on s’hi feien tota classe de conreus, fins i tot blat forment (blat de qualitat alta). El segle XX era plantada d’arbres fruiters com la majoria de les terres planes de Pallejà. A finals del segle XIX els Albareda de dalt hi tenien una bòvila per fabricar maon i teules, la qual després crec que tingueren els Roca. En quan als dos ramals del Camí Ral, tant el segle XVI com en el XVII i XVIII, passaven per la Garalda, per l’est i oest respectivament. Però la nova carretera general realitzada pels volts de 1764, ara carretera vella, queda a l’oest de la Garalda. Més enllà el terreny tenia un altre nom, Mas del Prat.

L’origen del nom de La garalda es pot situar a principis del segle XIV. Per una coincidència i per la costum d’anomenar els llocs que tenia la gent d’abans: En efecte, l’any 1306, un tal Pere de Prat i la seva esposa GUERAUA (Gueraula), establiren en emfiteusi a un altre pagès una peça de terra, la qual era pròpia d’un tal GUERAU (Gueraldus) d’Esplugues. Dues persones amb el mateix nom, Gueraula i Guerald, propietaris d’aquella peça de terra. És fàcil deduir doncs, que aquella terra la gent l’anomenés la Gueralda o Garalda. I a Pallejà no es coneix cap altre lloc amb el nom de la Garalda.

Albert Massegur i Giralt

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: